
Mantenir un llegat agrícola a Mallorca no és una tasca senzilla. La nostra illa és un microcosmos, un fragment de terra on la geografia ens dicta les seves pròpies regles: parcel·les íntimes, dimensions reduïdes i, per extensió, una producció limitada que desafia les lleis del mercat massiu.
Davant d’aquest escenari, sorgeix la pregunta inevitable: Com aconseguir que un terreny petit arribi a la màxima productivitat? La resposta convencional és, en termes crus, una forma de submissió comercial. En l’àmbit agrícola, això vol dir ignorar el saber ancestral dels nostres pares i avis per silenciar la terra. Significa cobrir el terra, les plantes, les aus i els insectes sota una boira de fertilitzants, pesticides i herbicides; químics de noms impronunciables i efectes devastadors. Bingo.

En aquell instant, el comptable somriu. El director del banc es mostra satisfet. El majorista i el concessionari de cotxes celebren els números. Tot sembla encaixar.
Però aturem-nos un moment. Estaran satisfets els nostres fills? I més important encara: ho estaran els nostres néts? O potser aquest benefici immediat amaga un preu impagable?
En caminar avui per terra, la realitat s’imposa. Les aus ja no canten perquè, senzillament, han marxat. Les plantes han perdut la brillantor i les flors el color. Les papallones i les marietes són només un record. El terra mateix sembla exànime, entristit. I si el que veiem a primera vista no té vida, què estarà passant en aquest univers invisible sota els nostres peus? Què ha estat de les micorizes, dels fongs, de les formigues i de tota aquesta biodiversitat oculta que sosté l’equilibri del món?

És llavors quan sorgeix la revelació: Si la naturalesa no és feliç, nosaltres tampoc no ho podem ser. Si l’entorn llangueix, com poden ser saludables o nutritius els fruits que en brollen? Com puc trobar la pau si sé que el llegat que deixo els meus néts és un desert silenciós?
Prendre la decisió contrària va ser, en realitat, un acte de coherència. Si la naturalesa no prospera, la nostra feina no té sentit.
Fa vint anys, vam triar cultivar en absoluta harmonia amb els cicles naturals. Fa quinze, vam decidir deixar de ferir la terra amb l’arada. Des del primer dia a Son Alegre, vam tenir clar que la felicitat de la nostra família i el benestar de les properes generacions pesaven molt més que el balanç d’un banc o l’ambició d’un comptable.

Aquesta elecció ho va canviar tot. Avui, les aus han tornat a casa. Les papallones dansen de nou i les flors cobreixen el camp. Les formigues treballen sense descans, les abelles brunzeixen amb energia i la xarxa de micorizes s’expandeix sota un sòl viu. Les nostres vinyes, garrofers i oliveres no només creixen; floreixen i prosperen.
Al final del dia, vam descobrir que no ens interessa vendre la nostra integritat a canvi de rendiment químic.
Els nostres clients semblen compartir aquesta visió; tornen any rere any amb un somriure, trobant als nostres productes una cosa que va més enllà del sabor. Potser, després de tot, estem recorrent el camí correcte.
Gràcies, Natura, per recordar-nos sempre quin és el millor camí.

Totes les fotos de l’entrada del blog d’avui han estat fetes per John Hinde (D.E.P.).



















